EN JULIVERT

El Drac d’Escoles Verdes

Un matí de primavera que feia molta calor,  la senyoreta de 4t va demanar a dos alumnes de la classe que anessin a regar l’hort. Feia poc hi havien anat a plantar enciams, escaroles, alls, maduixes i julivert; i els hi feia por que amb aquelles temperatures quedés tot rostit. També havien abonat la terra i estava preciós. No volien que aquell sol ho assequés i ho fes malbé.

En Quim i  la Júlia, dos nens de quart de cicle mitjà, eren els encarregats aquella setmana de regar-lo i cuidar-lo. Van anar contents cap a la mediateca. La Genoveva estava com sempre darrera el seu ordinador.

- Bon dia!- els va dir amb aquell parlar balear.

- Bon dia Geno. Venim a regar l’hort.- digué en Quim content com unes pasqües.

La Genoveva es va aixecar de la seva petita cadira de rodes i tot fent un saltironet els va obrir la porta de la terrassa.

- Ohhhh!!!!- van cridar la Júlia i en Quim.

- És un Ou!!!!!!- van exclamar els dos nens estranyats per aquella situació.

Poc es podien imaginar que aquell matí de primavera tindrien aquella sorpresa tan gran. No s’acabaven de creure el que estaven veient. Un ou, gran, lluent, blanc,  molt gran i molt lluent, i molt blanc .... a sobre de l’hort. I el que semblava és que estava ple. No era cap pilota, ni cap broma de la Genoveva. Aquell ou era de debò debò.

Nerviosa la Genoveva va sortir a la terrassa i els digué que no toquessin res. El millor era avisar en Miquel i l’Ita. Així ho van fer.

En Miquel Àngel es va dirigir cap a la terrassa de la mediateca. Estava nerviós i no s’ho acabava de creure.  Trucava per telèfon mentre anava caminant i se’l sentia parlar alt.

- Sí, sí- deia- un Ou d’un ocell suposo...No ho sé!

Va arribar a l’hort i quan va veure aquella bola, blanca, grossa i rodona, va quedar petrificat.

Al cap de poc va arribar-hi l’Ita i en Ramon, que l’havia trucat ella. En Ramon és el científic de l’Escola. És el cap d’Escoles Verdes. Fa vida al laboratori entre experiments i animalons. Potser ell ho sabria de què es tractava.

- D’un ocell no pot ser! – deia nerviosa l’Ita al veure el gran ou- quina passada, quina passada!!!- continuava dient amb veu baixa.

- Aquest ou només pot ser de dinosaure o de drac – digué en Ramon amb un to sec.- Avisaré als alumnes de 4t d’ESO d’escoles verdes perquè l’agafin i el portin al laboratori. Allà el pesarem, el medirem  i el cuidarem. És evident que aquest ou està a punt de néixer.- va acabar de dir en Ramon.

En Miquel i l’Ita hi estigueren d’acord. Era el millor per a tots.

Tots els alumnes de 4t d’ESO van anar a buscar l’Ou. L’Ibone li va fer un llit amb teles verdes, la Laia no parava de tirar-li fotos i en Cesc hi recolzava l’orella a veure si sentia alguna cosa. Li van apropar una làmpada vella amb una bombeta de baix consum per escalfar-lo i perquè no es mogués li van posar caixes de cartró als costats.  

I vet aquí que un dia del mes de juny, concretament el dia 5, l’ou es va començar a esquerdar.

- Quina por! – deien tots plegats

- Què sortirà de dins?- preguntaven

- Si és un Dinosaure, jo me’n vaig- cridava en Sergi.

Mentre anaven dient coses l’ou s’anava movent.  Van començar a apartar aquelles caixes de cartró. La roba de color verd s’anava entortolligant i se sentia un crec, crec. Havia arribat el gran moment. Van anar avisar a tots els alumnes d’escoles verdes, tan als de 5è i 6è de primària, com als de secundària. Avisaren a l’Ita i en Miquel, la Sara i en Ramon i també en Quim i la Júlia, que l’havien trobat.

-          No us poseu a davant- deia en Ramon- No fos cas que surti i se’ns tiri a sobre.

- Quina passada!! Deia la Marta de 6è

- Això ho haurem de publicar al Bloc!!- cridaven la Victòria i la Paula.

I va ser llavors en aquell moment que tot d’una va sortir un petit animaló de color verd  amb unes punxes que li baixaven per la cua, els ulls rodons com taronges i de color blau com el cel. No sabia ni caminar. Es movia a trompicons. Curiosament es va posar un paper que va trobar a terra a la boca i el va llençar a la paperera. Era petit i molt bonic.

- Com li direm?- van cridar en Marc i en Nil de 5è

- Dragonet!- digué l’Eduard de 1r. d’ESO

- O Verdet! – cridà la Txell de 2n.

- Sí, bona idea- van dir l’Aina Coma, l’Aina Vaquero i l’Ariadna de Bolós.

- No!  Ha de ser un nom pensat i ben pensat! Acabar dient en Miquel Àngel.

Els alumnes de 4t d’ESO van determinar que qui pensaria el nom d’aquell petit animaló serien la Júlia i en Quim, ja que havien estat ells els primers en veure’l.

Així va ser que la Júlia i en Quim van dir que li posarien Julivert, ja que fou entre juliverts que el van trobar. A més Juli era un bon nom per un drac i verd perquè era d’escoles verdes. Fins i tot li van fer escoltar una música, que quan en Julivert la va sentir va començar a recollir deixalles que trobava per tot arreu tot fent una dansa. Que bonic que era!!

Per a celebrar-ho amb tothom van fer una petita festa l'endemà del dia del medi ambient i va ser així com a l’Escola Pia d’Olot a més de tenir molta mainada també tenien un Drac, un Drac que procurava pel medi ambient, no volia que hi hagués  papers a terra, volia que tothom reciclés, volia una escola neta i verda, i volia que tots els nens d’aquesta escola fossin responsables amb el planeta, cuidant-lo i no embrutant-lo.  

EN JULIVERT, UN DRAC D’ESCOLES VERDES!